PREMI POESIA 2017

 

Autora:

 

Dra. CARME MIRÓ TEIXIDÓ

SOLITÀRIES ERMITES

 

La dolça senzillesa de les ermites perdudes

en mig de les grans muntanyes.

Testimonis muts de la nostra història,

glorioses pedres del passat,

pedres rosegades per l'aigua i el vent d'hiverns i estius,

mig ruïnoses, on la molsa i les heures hi fan estada.

Colors de pedres i de verds.

Que en sou de boniques !

Morada en solitud de la Verge o d'un sant de mirada silenciosa,

observadors impassibles del pas del temps.

Foscor trencada per la filtrada llum de les petites finestres romàniques.

Humitat i serenor.

El trist contrast de les descolorides roses no naturals,

amb el viu encant de les flors silvestres que, tímidament,

no passen de la porta, lloant Déu la seva grandesa.

Testimoni petrificat de la constància,

el treball i la fe dels avantpassats.

El vostre silenci i malenconia fa volar la imaginació

de romiatges en el decurs dels segles.

Rosegades pedres i verd.

Art en mig de la mare natura,

tot un poema vers el cel.

Que en sou de boniques !